Menu
El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la medul·la òssia que es produeix per una degeneració maligna de les cèl·lules plasmàtiques. Les cèl·lules plasmàtiques normals formen part del sistema immune, que es compon de diversos tipus de cèl·lules que funcionen juntes per a combatre les infeccions i altres malalties. Els limfòcits són el tipus principal de cèl·lules del sistema immunològic, i les cèl·lules B i T són els tipus principals de limfòcits.
Quan les cèl·lules B responen a una infecció, maduren i es converteixen en cèl·lules plasmàtiques, que produeixen anticossos (també anomenats «immunoglobulines») i ajuden l’organisme a atacar i destruir els gèrmens. Aquestes es troben principalment en la medul·la òssia, que és el teixit bla situat dins de la cavitat d’alguns ossos i la funció de la qual és la fabricació de les cèl·lules de la sang (glòbuls blancs, glòbuls rojos i plaquetes).
Quan les cèl·lules plasmàtiques es tornen canceroses i creixen sense control, produeixen grans quantitats d’una immunoglobulina anormal que poden detectar-se en sang i/o orina. Aquest excés d’immunoglobulina interfereix en diverses propietats de la sang, en el funcionament normal dels ronyons, i afavoreix el desenvolupament d’infeccions (ja que no es produeixen la resta d’immunoglobulines). A més, l’excés de cèl·lules plasmàtiques pot lesionar els ossos i arribar a desplaçar a les cèl·lules normals de la medul·la òssia (fet que dificulta la producció normal de glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes).
El principal símptoma són els dolors ossis, que presenten el 75 % dels pacients (principalment en la columna vertebral i en les costelles).
Altres possibles manifestacions són conseqüència de la falta de glòbuls rojos (cansament, feblesa, palpitacions, marejos) o de l’alteració del funcionament normal de les plaquetes (fàcil aparició d’hematomes, sagnat de nas o genives). A més, poden donar-se la pèrdua de pes, infeccions freqüents i, de vegades, l’aparició de vertaders tumors de cèl·lules plasmàtiques (plasmocitomes). El 80 % dels pacients presenten osteoporosi, osteòlisi (deterioració i disminució d’una o més àrees d’un os), o fractures òssies en el moment del diagnòstic.
El diagnòstic es basa en la demostració d’una quantitat anormalment elevada d’una determinada immunoglobulina en la sang i/o orina, i un excés de cèl·lules plasmàtiques en medul·la òssia.
Finalment, caldrà realitzar radiografies de tots els ossos. Altres alteracions analítiques freqüents en aquesta malaltia són l’augment de la creatinina (insuficiència renal) i del calci plasmàtic, anèmia i disminució del nombre de plaquetes.
En l’actualitat, existeix consens en què un pacient amb mieloma múltiple només s’ha de tractar si apareixen algun dels següents símptomes: hipercalcèmia, insuficiència renal, anèmia o lesions òssies.
En cas de requerir tractament, aquest es basarà en l’administració de combinacions de fàrmacs quimioteràpics. En pacients de menys de 70 anys, es consolidarà aquest tractament amb un trasplantament autòleg de medul·la òssia (administració de quimioteràpia intensiva seguida de la infusió de progenitors de cèl·lules sanguínies del pacient).
La finalitat del tractament és sempre frenar l’evolució de la malaltia i millorar els símptomes ja que, lamentablement, cap d’ells permet la seua curació. De tota manera, més de la meitat dels pacients aconsegueix la desaparició de tots els símptomes (remissió completa) o bé de part d’ells (remissió parcial) amb alteracions analítiques que es poden mantindre controlades durant molts mesos o anys.
Com a mesura complementària solen administrar-se els bifosfonats, que són agents que inhibeixen l’activitat dels osteoclasts, les cèl·lules responsables de la destrucció òssia, i afavoreixen la recalcificació de l’os.
El Comité de Tumors Hematològics està format per un equip multidisciplinari de professionals experts
La Unitat d'Hematologia ofereix una atenció integral al pacient amb malalties hematològiques malignes
L'equip de professionals del servici acompanya al pacient oncològic en tot el procés de la malaltia
Un assaig clínic és un estudi d’investigació dut a terme amb persones que permet obtindre més informació sobre com reacciona el cos davant determinats tractaments. Generalment, s’intenta descobrir fàrmacs que o bé milloren l’eficàcia dels tractaments que fins ara suposen la millor opció terapèutica per als pacients, o bé, presenten una eficàcia similar però amb un perfil de toxicitat millor.
Si tenim en compte que quasi tots els tractaments disponibles en l’actualitat són el resultat d’investigacions clíniques, es fa evident la rellevància dels assajos clínics.
L’IVO disposa d’una unitat d’assajos clínics per a tots els tipus tumorals i participa en estudis fase I-III, entre d’altres.
Tant si es rep la notícia del diagnòstic inicial de càncer com d’una recaiguda, afrontar el fet de patir aquesta malaltia pot provocar un impacte emocional indiscutible. Cada persona té la seua pròpia manera de fer front a un diagnòstic de mieloma múltiple, però existeixen algunes recomanacions que poden ajudar el pacient en aquest procés:
© 2022 IVO Fundació Institut Valencià d'Oncologia