Menu
El limfoma és un càncer que afecta els limfòcits, que són cèl·lules que formen part del sistema immune del cos (ens ajuden a lluitar contra les infeccions). Els limfòcits es troben en el teixit limfàtic (principalment en els ganglis limfàtics, la melsa o la medul·la òssia). Existeixen dos tipus principals de limfòcits: els limfòcits B i els limfòcits T.
En els limfomes, una cèl·lula limfoide es reprodueix de manera incontrolada. Atés que el teixit limfàtic es troba en tot el cos, els limfomes poden aparéixer en qualsevol part de l’organisme i, a partir d’allí, disseminar-se a altres òrgans i teixits. Gran part dels casos comencen amb una infiltració en un gangli limfàtic (formes nodals), però alguns subtipus específics poden estar restringits a pell, cervell, melsa…(formes extranodals).
La causa dels limfomes no es coneix, encara que són més freqüents en pacients amb malalties del sistema immune (SIDA, immunodeficiències, receptors de trasplantaments d’òrgans, malalties autoimmunes), infeccions (helicobàcter, virus d’Epstein Barr) i pacients tractats amb quimioteràpia o radioteràpia.
S’hi inclouen més de 20 tipus diferents. Des d’un punt de vista pràctic, els LNH es poden dividir en dos grans grups en funció de la seua velocitat de creixement:
Els limfomes agressius, també coneguts com a «limfomes d’alt grau» tendeixen a créixer i estendre’s ràpidament i provoquen símptomes greus. Els més freqüents són: limfoma difús de cèl·lules grans B (1/3 de tots els limfomes), limfoma de cèl·lules del mantell, limfoma T perifèric, limfoma de Burkitt, limfoma limfoblàstic.
Els limfomes indolents, també anomenats «limfomes de baix grau», tenen un comportament menys agressiu, amb adenopaties d’anys d’evolució i amb estat general conservat. Els més freqüents són: limfoma fol·licular, limfoma limfocític de cèl·lules xicotetes (equivalent a una LLC), limfoma limfoplasmocític/macroglobulinèmia de Waldenström, limfoma de la zona marginal (en els quals s’inclouen els limfomes MALT) i els limfomes cutanis.
Els símptomes dels limfomes són molt variables i depenen de cada tipus específic de limfoma. En general, el símptoma més comú és la presència d’una adenopatia (augment de la grandària d’un gangli limfàtic), que no sol ser dolorosa, en coll, axil·la o inguinal. Alguns pacients poden presentar febre inexplicada, sudoració nocturna (fins a xopar la roba), pèrdua de pes superior al 10 % en els últims sis mesos, cansament, picor en la pell i taques cutànies de coloració vermellosa.
Per a efectuar un diagnòstic precís, caldrà realitzar una biòpsia d’un dels ganglis augmentat de grandària i l’estudi d’extensió de la malaltia (exploracions encaminades a determinar quants territoris ganglionars es troben afectes). Caldrà realitzar una anàlisi de sang, una o diverses proves d’imatge (radiografies, ecografia, TAC, PET) i una biòpsia medul·lar (biòpsia de l’os del maluc) per tal de valorar l’estat de la medul·la òssia.
El tractament dels limfomes varia en funció de l’extensió de la malaltia, però sempre es basa en l’administració de diferents esquemes de quimioteràpia i, de vegades, s’associa radioteràpia sobre àrees afectes. En els pacients considerats d’alt risc (amb una molt alta probabilitat de recaiguda de la malaltia) i especialment després d’una recaiguda, es recomana la realització d’un trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics.
El Comité de Tumors Hematològics està format per un equip multidisciplinari de professionals experts
La Unitat d'Hematologia ofereix una atenció integral al pacient amb malalties hematològiques malignes
L'equip de professionals del servici acompanya al pacient oncològic en tot el procés de la malaltia
Un assaig clínic és un estudi d’investigació dut a terme amb persones que permet obtindre més informació sobre com reacciona el cos davant determinats tractaments. Generalment, s’intenta descobrir fàrmacs que o bé milloren l’eficàcia dels tractaments que fins ara suposen la millor opció terapèutica per als pacients, o bé, presenten una eficàcia similar però amb un perfil de toxicitat millor.
Si tenim en compte que quasi tots els tractaments disponibles en l’actualitat són el resultat d’investigacions clíniques, es fa evident la rellevància dels assajos clínics.
L’IVO disposa d’una unitat d’assajos clínics per a tots els tipus tumorals i participa en estudis fase I-III, entre d’altres.
Tant si es rep la notícia del diagnòstic inicial de càncer com d’una recaiguda, afrontar el fet de patir aquesta malaltia pot provocar un impacte emocional indiscutible. Cada persona té la seua pròpia manera de fer front a un diagnòstic d’un limfoma, però existeixen algunes recomanacions que poden ajudar el pacient en aquest procés:
© 2022 IVO Fundació Institut Valencià d'Oncologia