S’anomena càncer de fetge solament als càncers que s’originen en el fetge. Existeix més d’una classe de càncer de fetge, i el més freqüent se diu hepatocarcinoma o carcinoma hepàtic.

El fetge es composa principalment de cèl·lules anomenades hepatòcits. També existeixen unes altres que inclouen a aquelles que cobreixen als vasos sanguinis, o que cobreixen als xicotets conductes per on circula la bilis denominats conductes biliars.

El nostre organisme està constituït per un conjunt d’òrgans, els quals al seu torn estan formats per cèl·lules, que es divideixen de forma regular amb la finalitat de reemplaçar a les envellides o mortes i mantindre així la integritat i el correcte funcionament dels diferents òrgans.

Aquest procés està regulat per una sèrie de mecanismes que indiquen a la cèl·lula quan començar a dividir-se i quan mantenir-se estable. Quan algun d’aquests mecanismes de control s’altera, la proliferació cel·lular es descontrola i apareix el càncer. En funció de la classe de cèl·lula que s’altere, en el fetge poden aparéixer diversos tipus de tumors, que tindran una causa, un tractament i un pronòstic diferents.

El càncer de fetge en les primeres etapes no sol presentar símptomes. Els símptomes més habituals són la pèrdua de pes i apetit, vòmits, feblesa, inflor abdominal, dolor en la part alta de l’abdomen, icterícia i femta blanquinosa.

Entre els factors que augmenten la possibilitat de patir càncer de fetge destaquen la infecció crònica pel virus de l’hepatitis B o el virus de l’hepatitis C, la cirrosi, malalties hepàtiques hereditàries (l’hemocromatosi i la malaltia de Wilson), patir diabetis i el consum excessiu d’alcohol, entre altres.

El tractament per al càncer de fetge depén de l’extensió del càncer. Poden incloure cirurgia, quimioteràpia, immunoteràpia, tractaments dirigits, radioteràpia o una combinació d’aquestes.