El càncer és una alteració biològica i genètica de les cèl·lules que componen els teixits dels nostres òrgans. El creixement descontrolat de cèl·lules pot donar lloc a un tumor o nòdul. Es tracta d’una massa de teixit no necessari, i serà benigne si no invadix ni destruïx altres òrgans. Este tipus, en general, sol extirpar-se sense complicacions i no es torna a reproduir. Si les cèl·lules que es dividixen descontroladament a més muten, es produïx la carcinogènesi.
Aleshores, poden adquirir la capacitat d’invadir teixits i òrgans del voltant o de traslladar-se a través dels vasos sanguinis o el sistema limfàtic i proliferar en altres parts de l’organisme, i en eixe cas es denomina metàstasi. En qualsevol d’estos casos, el tumor serà maligne i estarem davant d’un càncer.
El càncer afectarà un de cada tres hòmens i una de cada quatre dones al llarg de la vida.
Agents externs
Segons dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, entre el 75 i 80% de les afeccions cancerígenes tenen la seua causa en agents externs que alteren l’organisme. Solen ser hàbits de vida que poden modificar-se, com el consum de tabac i alcohol o la dieta, per a reduir les probabilitats d’emmalaltir.
Cal tindre en compte que només un 5-10% de les afeccions oncològiques són degudes a la predisposició genètica. És a dir, que s’hereten gens ja alterats que actuaran sobre les cèl·lules distorsionant la seua divisió. En estos casos, hi ha més probabilitats i és necessari menys temps d’exposició a factors de risc perquè es desenvolupe un càncer.
Al voltant del 20-25% restant de les malalties oncològiques té un origen que els experts investiguen encara. Es creu que són degudes a mutacions espontànies dels gens o a l’acció d’agents carcinògens. Generalment, han d’estar en contacte durant anys amb l’organisme perquè es produïsquen les mutacions cel·lulars necessàries (entre 4 i 6) que deriven en el càncer. D’ací que, a més edat, augmente el percentatge de malalts oncològics. Poden ser agents físics, químics o biològics:
Els agents físics poden vindre d’accidents nuclears, radiacions ionitzants (raigs X), radiacions no ionitzants (raigs ultravioletes del sol) i gas radó (emana de l’urani que hi ha en alguns sòls i roques).
Els agents químics poden entrar en contacte amb l’individu en activitats industrials. Dependrà de la dosi i el temps d’exposició perquè puga propiciar-se la malaltia. Algunes substàncies cancerígenes són l’amiant, l’arsènic, el benzé, el cadmi, el mercuri, el níquel, el plom, els hidrocarburs clorats i la naftilamina.
Respecte als agents biològics, s’estima que el 18% d’afeccions oncològiques són degudes a infeccions persistents per virus, bacteris i paràsits. Açò ocorre en el cas del virus del papil·loma humà i el càncer del coll uterí, en el del virus de l’hepatitis B i el càncer de fetge, així com en el de l’helicobacter pylori i el càncer d’estómac.vegeu enllaç
Afeccions oncològiques
Les afeccions oncològiques, en el seu inici, no causen dolor. No obstant això, un diagnòstic a temps pot evitar-ne el desenvolupament. Els símptomes que detallem poden ser deguts a qualsevol altra malaltia, però també al càncer. Si en sent algun, consulte al seu metge de capçalera:
Servicis mèdics
L'especialització en oncologia de l'IVO permet una estructura del servici organitzada per àrees assistencials segons el tipus de tumor.
Comités de Tumors
Els comités són la màxima expressió de la medicina multidisciplinària. Estan formats per facultatius experts de les principals especialitats oncològiques.